El passat dia 22 d’octubre, a la seu del Consolat de Mar, a Palma, és a dir a la Presidència del Govern de les Illes Balears, tengué lloc la presa de possessió dels membres del Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears, organisme del qual, amb la major modèstia i humilitat, i essent tot un honor per a mi, form part, per l’illa de Formentera.

Com que es tracta d’una responsabilitat enorme, crec que el millor que hom pot fer és deixar palès davant la societat pitiüsa –en tant que representant del Consell Insular de Formentera i ser el Dret Civil pitiús un bé col·lectiu, per igual de totes dos illes, Eivissa i Formentera, Formentera i Eivissa- l’estat actual del nostre Dret i evidenciar les funcions d’actuació possible d’aqueix Consell Assessor, en una visió des de les Pitiüses, per al conjunt de l’arxipèlag.

Cal recordar que la Llei 7/2017, de 3 d’agost, del Parlament de les Illes Balears, que va modificar la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, de l’any 1990, fa un reconeixement explícit del caràcter plural d’aquest Dret a l’arxipèlag; de la tradició civil de cada illa i dels tres Llibres de què la Compilació es compon, com a qüestió intangible i a protegir. És a dir, la insularitat i la tradició civil de cada illa apareixen reflectides com a obvietat.

Usos i costums

Es parla del Dret Civil històric d’Eivissa i Formentera; i del Dret contengut al Llibre III, el de les Pitiüses, al qual s’han de sumar, els usos i costums, els principis generals; la tradició jurídica pitiüsa, antiga i moderna, i el cabal històric des de la conquesta catalana d’Eivissa, l’any 1235 i el repoblament, per eivissencs, de Formentera, des de 1696-97…; una tradició que, fins i tot, també ha perviscut, amb peculiaritats jurídiques, en matèria religiosa per la relació secular amb l’Església de Tarragona i el seu Dret.

Una tradició jurídica renovada o, el que és el mateix, una renovació jurídica de caire tradicional», va dir José Cerdà Gimeno

Aqueixa Llei de 2017 ha creat el Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears i reconeix, amb rang de Llei (cosa que fins ara no ocorria i és importantíssima) l’existència del Consell Assessor de Dret Civil propi d’Eivissa i Formentera (depenent del Consell Insular d’Eivissa, però amb participació també del Consell Insular de Formentera) i preveu el contacte i la col·laboració. El primer apareix com a òrgan assessor del Govern i del Parlament, i dels Consells Insulars. Caldrà estar al que se mos demani, dins del programa polític que aqueixes institucions vullguin fer en defensa del Dret Civil propi.

Actuacions possibles

Ara, de manera resumida, assenyalaré un sèrie d’actuacions possibles o ítems que crec que caldria tenir en compte. En total n’han sortit uns 10 punts que, de manera telegràfica o sintètica, mos duen a reflexionar…

Per no fer massa llarg l’escrit present, en aquest article explicaré els dos primers (o més extensos). I en un proper article, la resta.

En primer lloc, crec que és precisa la valoració de com està sent l’aplicació de la reforma de 2017, per les innovacions introduïdes:

Modificacions en el règim economicomatrimonial, tan de Mallorca i Menorca com d’Eivissa i Formentera. Tema de la separació de béns i les responsabilitats introduïdes en la Llei, subsidiarietat i solidaritat. Tema del consentiment del cònjuge no propietari si s’aliena o es grava amb hipoteca el domicili i l’immoble és de l’altre cònjuge. Novetats.

Modificacions absolutes en el tema de l’herència intestada, respecte a què puguin heretar, si no hi ha cosins (com a darrers familiars), el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament eivissenc corresponent, segons el domicili, per meitats, a Eivissa; i a Formentera, el 100% el Consell Insular, per la naturalesa de municipi-illa de Formentera, o d’illa-municipi.

Modificacions, no tan rellevants com a Menorca amb la societat rural, del contracte d’amitges o explotació a majoral, pròpia de les Pitiüses.

D’altres reformes, en el tema dels espòlits.

Pactes successoris.

Legítima: s’empra, en la versió catalana, després d’una voluntat expressa i conscient d’adaptació lingüística a la tradició autòctona, la paraula del català pitiús «sous» o metàl·lic. Es pagarà «en sous o metàl·lic». I quan parla de la legítima a Mallorca (i Menorca) diu que es pagarà «en doblers».

D’altres institucions aplicables a les altres illes (Mallorca i/o Menorca), i que aquí interessaria implantar, o no?

Millorar la tècnica legislativa

En segon lloc, també crec que és necessari millorar, en el Text refós que cal redactar segons una Llei del Parlament balear, de l’any 2018, la Compilació i la reforma de 2017, amb una redacció més compensada, per evitar articles llarguíssims i d’altres minúsculs, amb títol (o rúbrica) i sense títol. És a dir: cal millorar la tècnica legislativa o almenys cuidar la redacció, i millorar la visió formal del propi text. Al final hi haurà un Text refós del Text refós, degudament actualitzat.

Caldrà fer tot l’èmfasi possible per tal d’emprar un català correcte i no fent ús del català mallorquí»

Aquí caldrà fer tot l’èmfasi possible per tal d’emprar, en el Llibre III, en tot ell, un català correcte, conforme amb la tradició pitiüsa, i no, com ha ocorregut amb algunes institucions, fent ús del català mallorquí, perquè la Compilació també té contingut cultural i patrimonial, com a bé immaterial. En el Llibre II, el dedicat a Menorca s’han introduït prou paraules de la tradició agrària menorquina, i per tant se les honora, protegeix i respecta. Són part ja de la Compilació com a Llei escrita i no mers costums no compilats.

Sense perdre el vell esperit

Aquestes són, com es pot vore, per si mateixes qüestions d’indubtable interès i molt profundes. En un proper article desglossarem les altres, que també tenen prou rellevància. I expliciten, totes, la plena actualitat del nostre Dret i les actuacions necessàries per assolir una bona resposta a l’hora de fer-ne l’actualització, com la societat actual demana, però sense perdre aquell vell esperit, propi d’aquestes illes i dels pobles que hi tenen al darrere, en frase molt encertada del Notari José Cerdà Gimeno, la persona que millor coneix aquest Dret i la seua vivència i tradició, i que l’any 1990 el va actualitzar fent una concreció esplèndida: una tradició jurídica renovada o, el que és el mateix, una renovació jurídica de caire tradicional.