Ampliar el terme municipal d’Eivissa era una reivindicació de molt enrere. En els anys cinquanta del segle XX ja es va fer una proposta molt ambiciosa que eixamplava enormement el territori municipal de Vila. Es proposava que el límit de llevant començàs a Cala Llonga i que per ponent anàs fins as Jondal. Per tramuntana, s’arribava quasi a l’església de Sant Rafel. Aquesta proposta de fitament el realitzà, acompanyat de tècnics, l’oficial major de l’Ajuntament d’Eivissa, Josep Tur Riera ·en Pepet des Sereno; alguns recordaven que la comissió encarregada del fitament, no fou gaire ben rebuda pels pagesos i fou malvista pels propietaris de les finques afectades, que bona part eren de Vila. Es pensava que les contribucions de l’Ajuntament d’Eivissa serien molt majors que les que es pagaven als ajuntaments forans.
La Clave
NOMS
Propietaris de Vila
Els propietaris de les feixes solien ser famílies que residien a Vila i acudien a sembrar-les quan les altres ocupacions els ho permetien. Era un bé que es tenia, però que molt freqüentment podia canviar de propietat. Aquest canvi continu fa també que el nom de cada feixa vagi agafant el nom del propietari.
El juny de 1963 les comissions respectives dels dos ajuntaments –en aquest cas Santa Eulària i Vila– aprovaren el nou límit entre ambdós municipis i pel qual Santa Eulària cedia part del territori que corresponia a la parròquia de Jesús, a Vila. Aquest límit l’establiren enginyers de l’Institut Geogràfic d’Espanya, que entre altres funcions, tenia la de redactar els cadastres de la riquesa rústica. El nou límit fou publicat en el Butlletí de l’Estat el novembre de 1963. Bona part de les feixes del Prat de ses Monges passaven al municipi d’Eivissa. Cal recordar que el terme municipal d’Eiviss acabava on avui es troba la rotonda de l’actual Passeig Marítim. Si no s’hagués ampliat el terme municipal, per exemple, el Passeig Marítim i zones limítrofs s’haurien aixecat en territori de Santa Eulària.
El nou límit començava vora el Pouet de Talamanca i pujava fins al camí general des Cap Martinet; d’allí anava a cercar el camí de ses Feixes, que feia de límit: la part de tramuntana quedava a Santa Eulària i les feixes de migjorn, passaven a Vila. Seguia el límit pel camí de ses Feixes fins al camí de la hisenda de ca na Tona. D’allí passava pel límit nord de les hisendes de sa Torre Blanca, s’Hort de sa Fruita, ca les Ànimes i s’Hort o Cap de s’Empedrat. Totes aquestes hisendes limitaven per la seua banda de migjorn amb els aiguamolls del port d’Eivissa, que es coneixia com la Barra i que avui situaríem al NE de l’avinguda 8 d’Agost. Pel camí de can Bernat, s’arribava al camí que conduïa al Puig d’en Valls, conegut com es Quatre Cantons. Amb aquesta divisió, el Prat de ses Monges quedava dividit entre dos municipis, divisió que avui encara es manté.
Toponímia del Prat de Ses Monges
Fa uns anys i amb motiu d’una trobada de lingüistes em vaig proposar de fer un llistat amb el nom de les feixes del Prat de ses Monges. En aquell moment, a més de diferents fonts orals, vaig tenir la inestimable ajuda de Vicent Torres Mariano, home polifacètic que fa uns mesos ens deixà a una provecta edat, però amb una memòria i uns coneixements dels fets que havia viscut, realment prodigiosos. Record que m’explicava amb tot detall el bombardeig del ‘Deustchland’ a l’avantport d’Eivissa o el bombardeig aeri del 13 de setembre de 1936. En Vicent Torres Celleràs havia viscut bona part de la seua joventut a una feixa molt propera a la platja de Talamanca i recordava molt bé com eren les feixes abans de la Guerra Civil. Fins i tot havia elaborat un croquis de totes les feixes del Prat de ses Monges, amb els noms de cadascuna d’elles; també incloïa les feixes i els noms més detacats que es trobaven en el camí cap a Vila. Aquest document, amb la gentilesa que el caracteritzava, el va posar a la nostra disposició. Era forner de can Vadell i destacà també per la col·lecció de segells i vitoles d’havans, a més de multitud d’objectes que va guardar.
A l’hora de classificar els noms vàrem seguit la metodologia que havia emprat Francesc de Borja Moll a la seua obra ‘Els llinatges catalans. Catalunya, País Valencià, Illes Balears’, que s’ajusta, més que altres obres d’onomàstica al cas de les Pitiüses:
Noms de pila, de fonts. Una bona quantitat de feixes tenen el nom de pila de fonts de les persones que són o n’han estat propietaris, incloent-hi els corresponents hipocorístics. Aquest grup és el següent: feixa de n’Angeleta, d’en Bernat (2), de na Pepa Penya, d’en Biel, d’en Leopoldo, de na Guillema, d’en Jaume Simon, d’en Joanó, d’en Lluís, d’en Lluquí, d’en Macianet, d’en Marquet, d’en Pep Xico, d’en Pere Damià, d’en Pere Vidal, d’en Pereta, d’en Rafelet, d’en Sifre, d’en Xomeu Teuet, d’en Tià, s’hort d’en Tonió i ca na Valentina.
Noms de procedència d’accidents geogràfics. Un nombre important tenen nom d’accidents geogràfics o del lloc de procedència del propietari: feixa d’en Toni s’Argelí, de s’Argentí, camí de sa Carrera Curta, d’en Joan Coves, de na Maria de sa Font, ses Formentereres, d’en Putxet, d’en Mariano Racó, d’en Rubió, sa Tanqueta, d’en Rafal, es Pouet, s’Ullal, Ull de can Verdera, es Pouet de Talamanca, Prat de n’Adela i Prat de Dins.
Noms que fan referència a parts del cos, qualitats o defectes físics. Aquestes feixes que fan referència a aquestos fets són: d’en Bessó, d’en Cama, d’en Catoi, d’en Bigots, d’en Cotxo, de n’Escabeiada, ca n’Espatleta, de na Guixa, d’en Pere des Jai, d’en Malalt, d’en Menut, des Nano, d’en Negret, cas Noi, d’en Joan de sa Pipa, d’en Roig, d’en Sopes, sa Vinya des Sord Rafelet i d’en Tatxos.
Cognoms o sobrenoms procedents de cognoms: feixa d’en Bellet, d’en Bofí, d’en Cabanilles, de n’Antoni Castelló, d’en Galcerà, d’en Guerra, d’en Puiggròs, ca Lavilla, ca na Isabel Llombard, de na Maiansa, d’en Pep Serra, d’en Vicentet Planes, d’en Ripoll, na Solera, d’en Torrilles i d’en Verdera.
Noms procedents d’oficis o professions: feixa de na Calafata, d’en Capitanet, d’en Joan des Forn, d’en Toni Frare, sa Séquia Llevanera, d’en Maimó, des Metge Pujolet, des Metge Serra, d’en Toni des Moliner, d’en Joan des Molins, des Patró i d’en Pep Sastre.
Noms que fan referència a elements de construcció, de vaixells: feixa na Botigues, d’en Casalís, de ses Casasses, des Galop, d’en Miquel de sa Torre Tombada, sa Torre Blanca.
Noms que fan referència a vegetals: feixa d’en Garrovers, d’en Joncaret, des Palmer, d’en Servera, can Carabassó.
Noms que fan referència a una realitat física: feixa de s’Arc, de sa Punta, sa feixa Llarga.
Castellanismes: feixa d’en Saladino i es Ranxo Grande.