Alcalde de Sant Josep
M’han demanat que escrigui sobre l’aniversari dels 125 anys de Diario de Ibiza i la primera cosa que em ve al cap és la història que es pot veure a través d’aquestes ‘actes notarials’ que són per naltros, ara, les pàgines escrites d’aquest diari.
Hauríem de convenir igualment que tot ha canviat molt a la nostra illa des de les darreries del segle XIX fins al dia d’avui. Els que ja tenim una edat hem vist els canvis profunds de la nostra illa, de la nostra economia i de la nostra societat dels darrers 50 anys, però això no és res devora els 125 anys d’aquest diari i el sol fet de continuar amb la feina diària de posar a l’abast de la gent les inquietuds, els anhels, els interessos d’una comunitat al llarg de tot aquest temps mereix ser destacat.
El Diario de Ibiza ha format part de la meva vida des que tenc record d’haver arribat a una certa maduresa, que va coincidir igualment amb l’època de la transició a la democràcia al nostre país. La meva adolescència va coincidir amb el final de la dictadura franquista i vaig anar prenent més consciència social a l’hora que a Espanya i, per suposat, a la nostra illa es començaven a respirar aires de canvi polític.
La història es veu a través de les ‘actes notarials’ que són les pàgines del diari
A la meva època, el Diario de Ibiza i Radio Popular eren les úniques finestres d’informació que teníem a les cases. Potser en una època de menys llibertats s’havia de llegir el Diari per saber quines coses havien passat, quins anuncis es feien de determinades coses o saber qui s’havia mort; més endavant en canvi, un ja aspirava a trobar-hi algunes opinions que, a poc a poc, la gent anava expressant. De fet, durant una època eren ben buscades les cartes al Director per veure opinions, controvèrsies i, fins i tot, discussions enceses a través d’aquest sistema de comunicació.
Hem de tenir en compte que estic parlant d’un temps on, evidentment, no coneixíem internet ni cap de les actuals aplicacions que avui es contraposen als diaris de format ‘clàssic’, que han provocat que els mitjans de comunicació s’hagin hagut d’adaptar a una nova situació. Vivim en un temps en què tot es posa en qüestió: les empreses, els sindicats, els polítics, l’administració en general, els sistemes socials i, per suposat, els mitjans de comunicació. De resultes d’això, allò que fèiem en un temps, que era donar una cosa inqüestionadament per ben certa perquè, dèiem, ‘ho ha dit es diari’, ara potser no es veu tan clar. Davant d’aquest nou panorama, el Diario de Ibiza està fent les passes necessàries per seguir sent un referent, el nostre referent, de la informació i de les tendències socials de la nostra illa a través de les seves pàgines. Per molt anys!
